Gapp i Bonhoffer: exemplaritat i actualitat

En aquests temps de populismes exacerbats, quan de sobte sembla que ningú no és capaç de parar els peus als que, en nom del poble, estan disposats a cometre tota mena d’atropellaments, dos noms ressonen haurien de ressonar amb força en el nostre país: Jakob Gapp i Dietrich Bonhoffer.

Tots dos màrtirs del cristianisme, assassinats pel nacionalsocialisme hitlerià. Gapp, detingut en col·laboració dels serveis secrets espanyols, que el van lliurar a la Gestapo l’any 1942. Poc temps abans, la Gestapo, la policia secreta de l’Alemanya nazi, havia lliurat el president Companys als serveis secrets espanyols. Tant Bonhoffer, sacerdot protestant que havia fet de pastor a Barcelona, com Gapp, marianista que havia treballat a l’escola marianista de València, incomodaven nazis i franquistes per la mateixa raó: la seva capacitat de desvetllar consciències a través de l’Evangeli: solidaritat, compromís, igualtat, compassió, veritat, justícia social, atenció preferent pels pobres, respecte als pobles oprimits, bonhomia, sentit de l’humor, arrelament i universalitat.

Els dos homes no tenen por de cridar alt i fort a favor del que consideren just, en la línia de l’Evangeli. No es tractava de defensar una ideologia: de fet Gapp va posar sempre per davant la fe a la seva militància socialista. Es tractava de seguir les passes compromeses de Jesucrist. Aquest exemple és el que els converteix en sants. Els valors de Jakob Gapp i de Dietrich Bonhoffer tornen a tenir actualitat, de la mateixa manera que els clàssics s’actualitzen periòdicament.

Nosaltres, catalans del sud i del nord, tenim la sort de comptar amb exemples que, en moments pesants, desesperançats, ens poden ajudar a treure el nas fora de l’aigua. El compromís amb la veritat mai no és vençut, sobretot si sabem compartir-lo amb joia, sortint al carrer, treballant costat amb costat amb els que avui més que mai, fan de l’Evangeli alguna cosa més que una fórmula litúrgica.