El dia de Tots Sants (1/11) de 1755 a Lisboa hi va haver un terratrèmol i un tsunami –seguits d’incendis- que van causar desenes de milers de morts. Va ser un dels terratrèmols més cruents de la història europea. I per això va remoure els cors i les ments dels intel·lectuals europeus, que estaven immersos en un debat sobre el sentit de la història humana. Fruit d’aquell debat, uns anys després Voltaire escrivia una novel·la filosòfica: Càndid o l’optimisme (1759). Al capítol 5, dos dels protagonistes, el filòsof racionalista Pangloss i el seu ingenu deixeble Càndid, arriben en vaixell a Lisboa en ple terratrèmol. Heus ací el que Voltaire narra:“Núvols de flames i cendres cobreixen els carrers i les places públiques; les cases s’enfonsen, les teulades cauen capgirades sobre els fonaments, i els fonaments es dispersen; trenta mil habitants de tota edat i tot sexe són esclafats sota les ruïnes. El mariner deia xiulant i blasfemant “Aquí hi ha alguna cosa a guanyar”. Pangloss deia “Quina pot ser la raó suficient d’aquest fenomen?” Càndid s’exclamà: “Heus ací l’últim dia del món.”
De fet, entre els capítols 5 i 6, Voltaire presenta i desenvolupa quatre reaccions al terratrèmol:
- Aprofitar-se de la situació de desgràcia per treure’n beneficis personals (el mariner del vaixell).
- Buscar explicacions teòriques al terratrèmol (Pangloss).
- Desesperació però alhora intent d’ajudar les víctimes sense buscar explicacions (Càndid).
- Recerca d’un boc expiatori. El terratrèmol és un càstig de Déu per la infidelitat del poble. Com a conseqüència, s’organitza un Auto da fe i es cremen a la foguera uns quants heretges (la Inquisició).
Aquestes actituds es poden reconèixer com a reaccions a qualsevol situació de tensió social.
- Individus i organitzacions fan diners a costa de situacions desgraciades. Per exemple, gent que ofereix crèdits usurers als més pobres que no tenen crèdit bancari; o empreses que fan signar contractes a persones sense capacitat per entendre el que estan signant.
- Hi ha gent amb tendència a voler explicar-ho tot racionalment, i per tant, a parlar de tot: “Pangloss” vol dir etimològicament “el que parla de tot”. Dediquen les seves energies a buscar causes enlloc d’actuar.
- Altres intueixen que el primer que toca és callar i socórrer les víctimes. Les explicacions ja aniran emergint més tard.
- Finalment, hi ha formes d’irracionalitat extrema que projecten sobre persones o grups innocents la culpa de la desgràcia. Per exemple, als règims no democràtics els dissidents acaben essent tractats com a bocs expiatoris.
......................................
· “Qui a la vista d’un profit pensa en el que és just, a la vista d’un perill ofereix la vida i davant d’un antic compromís no oblida les paraules de tota la vida, ben cert que se’l podria considerar un home consumat.” Confuci Analectes XIV, 12.
· “I ara queda’t en silenci.
Deixa que parli Aquell qui crea les paraules.”
Rumi Ell també va fer la clau
· Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: “Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?”. Jesús respongué: “No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu (...) Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: “Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat»”. Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.” (Jn 9, 1-7)
..................................
· Analitza algun esdeveniment social traumàtic i intenta identificar-hi les quatre actituds que presenta Voltaire.
· Pensa en quatre situacions viscudes en què t’hagis identificat amb cadascuna d’aquestes quatre actituds.
