«Hem vist coses meravelloses, avui.» (Lluc 5:26)
El 5 de juny és el Dia Internacional del Medi Ambient. El lema d’enguany és «Reimagina, recrea, restaura» perquè necessitem canviar urgentment la manera de viure en el nostre planeta. Sabies que l’arbre més antic del món és a Suècia i té més de 9.550 anys? I que, al Brasil, el Parc Nacional Lençois Maranhenses és un desert que s’inunda durant la temporada de pluges, fet que el converteix en un indret únic? Vivim envoltats de meravelles, però la tirania de les nostres accions i la pressa per explotar la Terra han desencadenat la catàstrofe del canvi climàtic que avui lamentem. Ara és l’hora de fer les paus col·lectivament amb la natura perquè el temps de la negligència i la mandra s’han acabat.
Lluita amb l’exemple i, encara que et sembli que no hi pots fer res, no et rendeixis. Involucra’t en el projecte de tenyir de verd la teva vida i modifica el teu present perquè sigui la terra fèrtil on germinaran les espigues de la nova humanitat. Sense el compromís d’estimar la Creació, només som pols a mercè dels vents volubles, però no et pensis que som un exèrcit perquè hi ha moltes més estrelles al firmament que no pas grans de sorra als deserts d’arreu del món.
Aquest mateix dia, arrencarà el Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració d’Ecosistemes (2021-2030) perquè els ecosistemes són els murs que aguanten la Casa Comuna que tots habitem i sense els quals la vida es degrada i s’extingeix. Però… si Déu ens ha desvetllat, per què continuem adormits? Des dels governs a la ciutadania, la responsabilitat ens hi obliga i tothom hi té una missió encomanada: la de no deixar-nos vèncer pel pessimisme de la por perquè l’emergència global ens agermana. No et sembla vergonyós que les solucions basades en la natura només rebin el 2% de tot el finançament climàtic? Ens cal més consciència per deixar de ser veus solitàries que criden en el desert, com feia el profeta Isaïes, perquè les nostres actituds siguin l’espurna del futur que volem. La pregària pel medi ambient no són paraules sinó gestos d’esperança i d’amor perquè tots som hostes d’una mateixa llar que té tantes finestres com persones mirant-hi a través.
Com deia el jesuïta basc Pedro Arrupe: «Per al present, Amén. Per al futur, Al·leluia».
