L'energia de la voluntat

«Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran?» Laudato si’’ (Papa Francesc).

 

Albert Einstein deia que «hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat». Llavors, per què és l’única energia que la humanitat no sap transformar en valor per salvar la Terra?

Fa deu anys, un terratrèmol de magnitud 9,0 va sacsejar el Japó i hi va desencadenar un tsunami a la costa nord-oriental. Va ser un dels majors desastres naturals de la història i el pitjor accident nuclear, després del de Txernòbil. Aquell sisme només va durar dos minuts, però va causar onades de més de tretze metres d’altura que es van endinsar fins a 40 km a l’interior del país i hi van arrasar 443 km quadrats. I, en aquell moment, tres dels sis reactors de la central nuclear de Fukushima estaven en ple funcionament. Pocs dies després, es va detectar iode radiactiu a l’aigua corrent de Tòquio i alts nivells de radioactivitat en aliments. El Japó apunta a assolir la neutralitat neta de carboni el 2050 per combatre l’escalfament global, però la por hi persisteix perquè la xarxa elèctrica encara depèn de les centrals nuclears.

Al món hi ha més de 400 reactors nuclears que produeixen prop de l’11% de l’electricitat mundial. Als Estats Units n’hi ha 96 i a la Unió Europea, 14 dels 27 Estats membres tenen centrals nuclears. A França n’hi ha 58 i a Espanya n’hi ha 7, tres dels quals (Ascó I, Ascó II i Vandellós II) són a Tarragona. I, mentre els països asiàtics aposten per construir-ne noves plantes, el Japó està en plena desescalada, igual que Alemanya, que ja ha desmantellat 8 dels 17 reactors nuclears. L’energia atòmica emet més diòxid de carboni que qualsevol energia renovable i, per funcionar, necessita grans quantitats d’aigua. I urani, un mineral que s’ha d’importar. És més abundant que l’or, però només serveix per alimentar els reactors nuclears i, abans, s’ha de transformar mitjançant un procés radioactiu d’enriquiment. Sabies que un sol gram de plutoni-239 pot arribar a produir càncer a més d’un milió de persones? Aquesta és la factura astronòmica que paguem per l’electricitat.   

Jesús va aprendre del seu pare Josep l’amor absolut per un fill que no era seu i així és com Ell ens estima. I nosaltres, que ho hem oblidat tot perquè hem jugat a ser tan omnipotents com l’energia de Déu, ara contemplem angoixats el desastre climàtic que hem provocat. I la vergonya ens hauria d’enlluernar, com una bombeta que mai no s’apaga.