Els equips de rescat treballant a l'estació de Castelldefels Platja durant la matinada d'ahir / MANOLO GARCIA.
Sant Joan de dol
Tretze persones moren atropellades per un tren a Castelldefels i catorze resulten ferides · Les víctimes van travessar les vies davant l'allau de persones que esperaven al pas subterrani
Castelldefels / Marta Ciércoles
El dia de festa es va convertir ahir en dia de dol. El tràgic accident que dimecres a la nit va causar 13 morts i 14 ferits en ser envestits per un tren a l'estació de Renfe de Platja de Castelldefels va enterbolir la diada de Sant Joan, declarada pel president de la Generalitat, José Montilla, dia de dol. Les víctimes, la majoria joves i d'origen llatinoamericà, es disposaven a passar la revetlla a la platja, però no hi van arribar. Van baixar del tren de Rodalies procedent de Barcelona i, davant l'aglomeració de gent que hi havia per passar pel pas subterrani, van optar per travessar les vies. Ho van fer just en el moment en què un tren d'alta velocitat Alaris, que feia el recorregut Alacant-Barcelona, va passar per l'estació.
- llegir notícia sencera -Josep M. Boixareu Vilaplana, 70 anys, jubilat, enginyer, editor i escriptor.
La mort no és més que un moment de traspás cap a l'altra vida. De vegades avisa amb molt de temps, altres arriba de manera sobtada. La mort de joves afecta més perquè sembla que han perdut oportunitats de "fer", els ha mancat futur.Sabem que som lliures, que la societat és imperfecte. Vos en sabeu més i ens costa entendre...
Anna Boj, 38 anys, OCD, Mataró.
Nit de festa i joia compartida,
nit de presses, no podem esperar...
I tot d'una la mort s'emporta la joventut
i els plors i l'absurd ens deixen ferits.
Pare, només Tu pots acollir tot el dolor!
T'ho preguem, sigues ben present.
Mireia Tena, 22 anys, mestra i estudiant de psicopedagogia i Albert Zaragoza, 27 anys, físic i meteoròleg.
Aquesta notícia sens dubte no és com les altres. Una pregària senzilla i fonda surt de dins, clamant a Déu, per què han de passar aquestes coses. Per què encara ara no hem après a fer les coses bé? Il·lumina'ns una mica a tots que prou falta ens fa.
Senyor,
La mort col·lapsa els meus sentiments i aflora més que mai la meva limitació, humana, d'entendre, quan ja no hi ha remei. Davant aquestes morts ens queda la pregària. Preguem per ells, per la ressurrecció en la que tantes vegades creiem, resant el Credo. Que el Déu de l'Amor els aculli, consoli les seves families i persones amigues. Preguem el Senyor.
