Altres pàgines dels Jesuïtes   

Visita'ns al FacebookVisita'ns al Twitter
Pregària virtual
Petites històries reals o de ficció, testimonis ...
(+info)
índexcomentaris (0)imprimeixpdfsubscriu-terecomana
Comparteix a Facebook  Comparteix a Twitter  afegeix a Del.icio.us  afegeix a Yahoo! MyWeb  afegeix a Gennio  afegeix a BlinkList  Què és això?

pregària 645
Les dimensions de l'amor

imatge de la pregària
(PREGANT AMB PIERRE TEILHARD DE CHARDIN 3)

Jo vull, Senyor, que, per abraçar-te millor, la meva consciència es faci tan gran com els cels, la terra i els pobles; tan profunda com el passat, el desert i l’oceà; tan subtil com els àtoms de la matèria i els pensaments del cor humà.” (Le Milieu mystique, 1917)

1.- “Jo vull que, per abraçar-te millor, ...”
No en tenim prou d’abraçar-te, Senyor, de manera rutinària. Una estimació que no creix és un retrocés. Voldríem més i més. No és un voler superficial, ni menys aquell que recerca el goig tancat en ell mateix... És una aspiració per respondre al que ens dones cada dia. Voldríem trobar-te, o deixar-nos trobar per Tu, més i millor.

2.- “La meva consciència es faci tan gran com els cels, la terra i els pobles...”
L’Univers és com un clam sublim i immens a cercar-te, a prendre consciència de la teva grandiositat, de la teva bellesa immensa, del dinamisme imparable d’una realitat creixent i en expansió, com el teu Amor. Que inconscients som de la nostra terra, en la qual Tu mateix habites; i en Jesús fins la vas fer teva com és nostra. Prendre consciència dels camins dels pobles, de les llengües, les cultures, les savieses i les superacions. Que la nostra abraçada a Tu, Déu nostre, sigui cada cop més conscient i creixent, universal, terrenal i plena d’humanitat, perquè hi ets i ens parles amb amor.

3.-“tan profunda com el passat, el desert i l’oceà...”
Les profunditats del passat, els camins sense fi dels quals venim, profunds, veritablement boirosos i en els quals pas a pas anàvem essent com a possibles, i certs pel teu Amor. Les profunditats del desert, silenciós, misteriós, sempre per avançar en el coneixement. La veritat del desert on es mostra la dimensió essencial. I els oceans profunds, vitals, adaptables, camins de pau i de turbulències. Com tots ells voldria ser la nostra abraçada de fe i amor.

4.- “tan subtil com els àtoms de la matèria i els pensaments del cor humà.”
Semblen senzills i simples i de fet són vertaderes catedrals, complexos i rics, oberts i sensibles... els àtoms de la matèria. Ells diuen quelcom de Tu, Déu Nostre. Subtil és el cor humà, també desert, àtom, mar immens i passat on resta la vida d’abans. Aquest cor subtil, d’esperit i de carn, que mou la vida, la guarda i la projecta, avui també amb el gran desig de l’abraçada amb Tu, que ens has fet i ens has cercat i ens has trobat.

Som cridats per Ell per tal que la nostra abraçada d’amor sigui gran, profunda i sublim; és a dir “estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces” i els altres “com Ell ens ha estimat”.
 
Jesús Renau sj.
imatge de la secció
Espai Sagrat
Pregària diària online


imatge de la secció
Pregària virtual
Les dimensions de l'amor


imatge de la secció
La colla d'amics de Jesús
Sant Jordi


imatge de la secció
Prega-rock
I don’t wanna life forever


imatge de la secció
PregaCine
Inside Out (Del revés)


imatge de la secció
Homilies
Cinquè diumenge - Temps Pasqual


imatge de la secció
Vinyetes
Junt amb Ell per donar fruit


imatge de la secció
El post de les 9
Discernir des del context


imatge de la secció
Al cor del món
Biografies


imatge de la secció
Claraboia
El perdó d’un pare


imatge de la secció
Aprendre a pregar
Si prego més, estic més a prop de Déu?


imatge de la secció
Actua
Acollint i Acompanyant a dones i famílies en situacions d'extrema vulnerabilitat.