Quan sona tan repetit tan inútil, tan avorrit, quan l'únic combustible és el dolor.
Quan la veu que tant t'ha promés et confesa que no pot més, quan el que era per sempre, ara és record.
Quan se't fa tan costa amunt començar des del mateix punt prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic vull que em molestis, sóc aquí, parla'm o plora, mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic vull que em molestis, sóc aquí, parla'm o plora, que no tinc cap altre feina aquesta nit.
Puc parlar-te dels vells moments, provar d'endevinar el que sents, puc callar i escoltar les teves pors.
Puc fer broma al teu costat i si estàs desesperat puc provar de cantar-te una cançó.
Si sóc bo quan els temps són bons també vull compartir els malsons, prova de cridar-me que no hi ha motiu per estalviar-me.
Jo sóc el teu amic...
Comentari
Jo sóc...
Què passaria si en un moment de tristor i angoixa, no tinguessis a ningú al teu costat? Què passaria si en un moment d’eufòria i d’èxit, i no el poguessis compartir amb ningú?… Què passaria si en un dia no haguessis pogut parlar amb cap persona? Aquí es on entren els amics! Què són els amics sinó aquells personatges que t’ajuden a passar el dia a dia, que comparteixen les seves alegries amb tu, i tu les gaudeixes amb ells, que quan no hi ha res a fer, fan que sempre hi hagi alguna cosa a fer, que tot el que facis per ells, ells ho faran per tu, i que cada dia et sorprenen... Per això és tan important tenir amics amb tu, sols no podríem viure. Segurament ara mateix molts no som amics, però segur que al cap de dos anys, s’hauran construït noves amistats. I per aconseguir-ho hem de donar el primer pas a apropar-nos cap al nostre company, o la nostra companya, i oferir-los la nostra manera de ser.
Text complementari
“De tots els béns que la saviesa ofereix per a la felicitat d'una vida plena, el més important, amb escreix, és el benefici de l'amistat” deia Epicur. Els antics grecs elogiaven l’amistat com un dels dons més bells de l’existència. Això és senyal que van gaudir-lo , i en tant que van experimentar aquest sentiment no se’ls acudí dubtar-ne d’ell. Que actualment els diners siguin la qüestió central de tota valoració, incloent la felicitat, no vol dir que aquesta realitat hagi de ser veritat per força. No cal anar als grecs. Si els ebrencs haguéssim volgut mercadejar amb l’aigua del nostre riu, ens haguessin donat molts de diners. Però el poble va entendre, abans que els polítics, que la dignitat no es pot comprar o intercanviar per favors. Amb l’amistat passa una cosa semblant. Qui ha tingut la sort de gaudir d’un bon amic o amiga sap que encara que els favors formen part de l’amistat, aquesta és molt més. Tornant al vell mestre Epicur, aquest deia que un amic és un refugi contra la solitud en un món injust i deshumanitzat, que és l’espill en que es reflexen les nostres accions i per això busquem la seva aprovació. Tanmateix també hi ha risc: “no s’ha de considerar aptes per a l’amistat ni als precipitats ni als indecisos, ja que per amor a l’amistat també cal arriscar-se”. Aquest bell risc de l’amistat és una compensació de les alegries que procura. El més important és saber on està un i el que busca de veritat, i per tant no confondre’s ni a conformar-se amb els substituts dineraris que cada dia tracten de vendre’ns com felicitat o amistat autèntica. Només es poden calcular les coses que valen diners, les altres, com la vertadera amistat, tenen un valor incalculable. Enric Carbó - Filòsof
