La mort d'Eluana Englaro obre un intens debat a Itàlia sobre l'eutanàsia
Eluana Englaro, la italiana sumida en estat vegetatiu des de feia disset anys, va morir-se ahir, després de tres dies sense rebre alimentació. Els metges van deixar de subministrar-li'n dissabte, quan van rebre l'autorització del Suprem. Aquests últims dies el cas d'Eluana havia portat a la plana política la discussió sobre l'eutanàsia, i el senat italiàva començar ahir un debat per a aprovar un projecte de llei que impedís la mort de la dona.
Núria Verdú, 45 anys, administrativa i Eliseu Vilaclara, 48 anys, físic, Barcelona
Senyor, que la política i la jerarquia de l’Església s’apartin i deixin lloc al patiment íntim d’una família que ha pres una decisió tan difícil.
Toni Bardia, 25 anys, desenvolupador de Software
Senyor, cap pare no vol la mort de la seva filla. Tu mateix no vas voler sacrificar el teu fill. Et demanem que en aquests temes no siguem hipòcrites, però tampoc permissius. El testament vital pot ser una garantia enfront d’aquells que es volen aprofitar dels malalts. Esperem que sapiguem defensar la vida i que la visquem tan dignament com sigui possible.
Enric Termes, capellà, 45 anys.
Senyor, què et puc dir que tingui sentit? La vida, la vida és allò més preuat que ens has donat… Però quina vida? Una vida lligada a una màquina, sense consciència, sense futur? Senyor, què et puc dir que tingui sentit? La vida és allò més preuat que ens has donat…
