Altres pàgines dels Jesuïtes   

Visita'ns al FacebookVisita'ns al Twitter
Al cor del món
Els textos d’aquesta secció són una invitació a buscar al cor del món un significat amagat que ens retorna la serenitat i ens impulsa a l’acció per un món més fratern.
(+info)
índeximprimeixpdfrecomana
Comparteix a Facebook  Comparteix a Twitter  afegeix a Del.icio.us  afegeix a Yahoo! MyWeb  afegeix a Gennio  afegeix a BlinkList  Què és això?

Provisional


imatge de la fitxa
Joventut
 
Davant de decisions duradores, a tothom se li acut que es poden deixar per a més endavant i mentrestant es pot viure a base de decisions provisionals. Per exemple, fa uns anys un universitari espanyol que feia de cooperant a Centre-Amèrica em va explicar que el seu pare li havia donat un consell: que gaudís de dones diferents fins als trenta anys, i en aquella edat se’n busqués una per casar-s’hi.
L’actitud del jove cooperant té un primer problema: el de la divergència d’expectatives que poden fer-se les dones que es relacionin amb el noi en qüestió. En efecte, una acció compartida d’aquesta naturalesa té significats diversos per a les dues parts i per tant genera expectatives diverses. Segur que aquestes noies tenen com a expectativa una relació provisional?
El segon problema és relatiu a la persona que decideix establir relacions provisionals. I és que la provisionalitat afecta la profunditat de la pròpia experiència. De fet, com més ample és l’horitzó, més profunda pot esdevenir aquesta experiència.
D’aquesta estranya associació entre amplitud d’horitzons temporals i profunditat en vaig tenir un tast la tardor de 2004 a Baringa (nord-oest de la RD del Congo). Un dels primers dies de la meva estada en aquell poblet, al vespre, em dirigia amb companys cooperants del Jesuit Refugee Service a una trobada amb joves de la parròquia. De sobte em vaig adonar que m’esperaven tres mesos de vida en aquell racó remot de món. Em vaig dir: “Per tres mesos, val la pena fer l’esforç d’aprendre el lingala (llengua local); però si hagués d’estar-me aquí dues setmanes, no valdria la pena”. L’horitzó temporal dels tres mesos va incentivar l’estudi de la llengua, que al seu torn va concedir profunditat a l’experiència: a Baringa vaig desenvolupar unes relacions que he recordat molt de temps.
Notem que qüestionar la provisionalitat i apel·lar a la profunditat no vol dir, per exemple, casar-se amb la primera parella amb qui ens creuem, o quedar-se a la primera empresa on entrem a treballar. Però sí que es tracta de conviure i treballar cada dia com si m’hagués d’estar tota la vida amb aquella parella o en aquella empresa.
Em pregunto si la mateixa idea de la joventut com a etapa intermèdia entre la infantesa i l’edat adulta no constitueix una invitació a la provisionalitat i a la superficialitat. En societats primitives la joventut no existia: el ritual de pas de la infantesa a l’edat adulta durava un pocs dies. En canvi, les societats riques contemporànies  ens fan empassar la idea de la joventut: perquè així les empreses ens vendran moda “jove” que haurem de renovar el dia ben llunyà que ens considerin adults; i els adults ens convidaran a participar en fòrums de joves, aconseguint així que evitem de discutir els problemes profunds que els/ens afecten.  La joventut: un inacabable ritual de pas com a coartada dels adults per mantenir l’status quo?  I després ens queixem de l’extensió de la síndrome de Peter Pan: els infants/joves que es resisteixen a fer-se adults...
.....................
 “En el zen no se intenta nada: se hace o no se hace, pero no se intenta (...) Este es exactamente nuestro problema en la vida.” Pablo d’Ors Biografía del silencio pp. 90-91.
 
“Tots tenim una necessitat idèntica: ser feliços. Per quin privilegi hauria de ser jo l’únic beneficiat del meu esforç per assolir la felicitat?” Shantideva El camí cap a la llum VIII, 95
 
“Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: -Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?  Jesús li digué: -Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments (…) El jove li va dir: -Tot això ja ho he complert. Què em falta encara? Jesús li respongué: -Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.” Evangeli de Mateu 19,16-21
.....................................
 
· En quins àmbits vitals reconeixes persones que adopten decisions provisionals? Quines conseqüències té aquesta actitud en aquests àmbits?
 
· Identifica exemples d’acció compartida on una mateixa acció té significats diferents per als diferents actors.
 
· Quins avantatges i inconvenients té la implementació en les nostres societats de la idea de joventut?
imatge de la secció
Espai Sagrat
Pregària diària online


imatge de la secció
Pregària virtual
Somnis


imatge de la secció
La colla d'amics de Jesús
Amb Sant Joan arriben les vacances


imatge de la secció
Prega-rock
Janie’s got a gun


imatge de la secció
PregaCine
Cadena Perpètua


imatge de la secció
Homilies
Sant Joan Baptista - Festivitats


imatge de la secció
Vinyetes
Educat en el desert


imatge de la secció
El post de les 9
Firmament


imatge de la secció
Al cor del món
Provisional


imatge de la secció
Claraboia
Papa: som molt “creatius”, quan insultem


imatge de la secció
Aprendre a pregar
Just ara es posa vermell!


imatge de la secció
Actua
Transformant els barris, transformant el món